Les adaptacions

 Què són les adaptacions i quina sensació tenen els vostres fills?

Interrogants com ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”, “estarà sol?”, “tindrà algun adult que el consoli?”, i un llarg etcètera són tan sols algunes de les mil preguntes que es fareu. També l´ingrés de l´infant pot fer-vos sorgir sentiments contradictoris: plors, dubtes, desconfiances…, que sovint us poden fer sentir-vos culpables per la decisió que heu pres. És per això que hem volgut tranquil·litzar-vos, anteposant-nos primer de tot, què és del tot normal aquesta sensació, i per altra banda, explicar-vos una mica amb què consisteix les adaptacions.

Ens agradaria que entenguéssiu realment i plenament el que significa la paraula adaptació. En els infants de tant curta edat, signifiquen tres valors molt importants. L´infant s´ha d´adaptar a un nou espai i noves persones (educadores, companys); a uns nous hàbits (aixecar-nos aviat, no dormir al matí, compartir, esperar, consolidar autonomia, pautes socials…)i una de les més importants, seria la separació de la família i l´àmbit familiar.

 Tots aquests canvis poden comportar una reacció diferent en cada infant depenent de factors personals i de la reacció dels pares. En la majoria dels casos, les experiències viscudes fins a aquest moment en el medi familiar esdevenen més complexes. Les reaccions davant d´aquesta nova situació poden ser diverses. Des d´alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… a plors intens, agressions, fortes actituds de rebuig, més dependència de l´adult, reaccions agressives (mossegar, cridar l´atenció amb un comportament inadequat), canvis en les rutines ja assimilades (als àpats), vòmits provocats o aferrament a les “seves coses” (bossa, motxilla, joguines…). També és fàcil trobar el nen o la nena que, passats uns dies de normalitat i tranquil·litat aparent, reaccioni amb plor i rebutgi la llar quan pren consciència de la nova situació.

 Aquestes mateixes reaccions es poden també donar en el moment en què es torna de les vacances, quan es fa un canvi d´aula, de nivell, de persona educadora… Per tant, caldrà preveure aquestes reaccions dels infants.

Com podeu ajudar al vostre fill o filla amb les adaptacions?

Cal considerar alguns aspectes importants en el moment de les adaptacions, entre d´altres, tenir confiança i veure el fet d´una adaptació com un aspecte molt positiu, sense culpabilitats, cosa que és un sentiment que molts pares el tenen.

No parlar mai de la llar en termes negatius: “Allà aprendràs a menjar, a compartir, jugaràs…”

-  Anar anticipant la seva incorporació a la llar, tot familiaritzant-los amb els noms de la resta dels nens i nenes del grup i de les educadores. 

-  Procurar que els infants coneguin l´edifici, vegin el pati…

Anar-los acomodant des de casa, als ritmes de son, hàbits d´alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.

-  Mostrar-se comprensius davant les possibles reaccions dels infants.

-  Transmetre´ls seguretat i confiança. És molt important la vostra actitud, ja que ells notaran molt les vostres inquietuds.

-  Ser molt respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions.

-  No posar un temps a una adaptació. El que és vàlid per a una majoria pot no ser-ho per a uns altres, i caldrà cercar estratègies diferents. 

-  Portar els infants a la llar sense presses ni nervis, per tal que no sentin que els pares els abandonen, encara que fareu que els comiats siguin sense entretenir-se gaire.

- No enganyar mai els infants. Acomiadar-se cada dia, recordant-los que més tard els vindran a buscar. També va bé que els infants sàpiguen qui els vindrà a buscar.

- Intentar ser puntuals a l´arribada i a la sortida. 

- Fer-los sentir grans i importants pel fet d´anar a l´escola.

- En les entrades i sortides, el vostre infant estarà molt atent a les vostres actituds i estats d´ànim.

- Serà bo que les entrades siguin ràpides, afectuoses i decidides; un “bon dia”, un petó, un somriure a l´educadora i un adéu, faran més bé que tres intents de comiat i una cara trista i angoixada.

- A la sortida, caldrà un retrobament positiu i mostrar interès per allò que l´infant ha fet al centre.

- No és bo demostrar a l´infant que venim a salvar-lo d´una situació difícil.

- Les entrades han de ser afectuoses i decidides i les sortides relaxades i amb un “fins demà”.

- Permetre que el nen o la nena porti algun objecte molt personal que li doni seguretat: el ninot de peluix, el xumet (una vegada assolida l´adaptació es retirarà), el seu coixí…

- Recordar que el procés no sempre és constant i que hi pot haver alts i baixos

- No es bo comparar processos d´adaptació: cada infant és diferent i únic!

- Expressar els dubtes i sentiments a les educadores del fill/a.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>