Category Notícies

Potser alguna vegada t’has vist perdent els nervis mentre donaves una ordre als teus fills, o elevant el to de veu més del compte. L’altre dia una mare de dos nens petits em va comentar que els seus fills en treien “el pitjor”, i li semblava una paradoxa haver desitjat tant ser mare i ara estar completament desbordada per la situació.

L’etapa de la infància és especialment difícil per a molts pares pel cansament físic que implica. Els nens petits demanen gran energia i temps dels seus progenitors de manera que de vegades el cansament aflora en els moments més crítics. A això li hem de sumar que els nens, a la infància, estan aprenent a comportar-se, i tendeixen a desafiar i no obeir, per la qual cosa la sensació de pèrdua de control per part dels pares augmenta. Així mateix, generalment existeix una manca de descans per escassetat d’hores son provocat per múltiples causes (aprendre a dormir, sortida de dents, malalties, terrors nocturns, dolors provocats pel creixement) que cal suportar juntament amb les obligacions rutinàries de la vida que no podem desatendre.

Gestionar aquesta realitat és important per revifar la il·lusió d’educar, i mantenir la calma emocional cal tant per a nosaltres com per als nostres fills. La meta és treure el millor dels nostres fills potenciant el millor de nosaltres mateixos, i per això necessitem certa reflexió sobre les situacions que estem vivint.

El temperament dels nostres fills també influeix en el nostre cansament emocional. Hi ha nens amb temperaments forts i amb energia desbordant, no és una cosa negativa en si mateix, però els pares deuen aprendre a gestionar-se per ajudar el seu fill a regular-se i saber el que se n’espera.

Algunes de les claus per abordar aquesta etapa són:

– Si no vols desgastar-te innecessàriament accepta les circumstàncies del moment. Aquesta etapa implica un cansament físic extra que cal gestionar de manera adequada. Segons Fernando Sarraís “descansar és un deure” pel que en aquesta etapa s’ha de prioritzar el que és important i renunciar al que no ho és tant (encara que abans poguéssim abordar-ho sense problema) al nostre dia a dia per poder descansar suficient ( Aprenent a viure el descans (Editorial Eunsa).

– Tenir pensaments correctes. Bernando Stamateas parla al seu llibre Calma emocional (Editorial Vergara) de l’oportunitat que tenim els éssers humans de triar pensaments orientats a l’acció. Si volem obtenir el millor dels nostres fills traient el millor de nosaltres mateixos haurem de situar aquesta idea al nostre GPS interior perquè ens porti al lloc on volem. Potenciar el positiu que tenim com a pares i no centrar-nos tant en allò negatiu ens ajudarà a mantenir la calma en els moments més difícils.

– Aprèn a descansar fent coses agradables amb els fills. És positiu que els teus fills et vegin somriure i gaudir-ne, compartir bons moments en família també descansa i enforteix els llaços afectius.

– Analitza els moments del dia en què ets més vulnerable a perdre la calma. Perds més els nervis al matí? A la nit? Són els teus fills els que et fan perdre la paciència o arribes esgotat de treballar i el seu comportament és la gota que fa vessar el got? Quines són les conductes que et posen més nerviós dels teus fills?

– Fes un pla d’acció. Quan no tenim opcions ni estratègies alternatives davant de les situacions, l’ésser humà tendeix al bloqueig i a la desesperança. Busca una alternativa realista i positiva per avançar a poc a poc cap a les metes.

I recorda… educar és una aventura apassionant: molt ànim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *