La gelosia és un sentiment molt habitual en els nens davant l’arribada d’un germà. Sorgeixen pel temor a “perdre” l’afecte dels seus pares o que aquest es vegi disminuït. Per tant, senten una inseguretat que es manifesta en reaccions com: voler tornar a ser nadó perquè els seus pares li mostrin la mateixa atenció que al seu germà, si ja no usen bolquer o xumet volen tornar a fer-los servir i s’expressen a través de rebequeries o enuigs desproporcionats.
Aquestes conductes no són -per norma general- les mateixes en tots els nens, cadascun les mostra de la manera com considera que aconseguirà recuperar l’atenció dels seus pares. Ells, més que ningú, coneixen l’estratègia per aconseguir allò que busquen rebre dels seus pares.
Per evitar que passi això, cal tenir en compte certes orientacions que poden reduir aquests sentiments en els nens i fer-ho més fàcil, ja que ells són els primers que ho passen malament.
Algunes orientacions són les següents:
– Fer-los partícips en totes les tasques relacionades amb les cures del nadó. El fill gran podria encarregar-se d’acostar a la mare o el pare la tovallola del germà, o llençar el bolquer a les escombraries.
– No comparar els fills en parlar amb tercers ja que s’assabenten de tot. Moltes vegades pot passar que ens surti dir enlaire: això no em va passar amb l’anterior (nomenant el nen), el més gran dormia molt pitjor, en canvi aquest nen és un sant. O quan el germà gran s’enrabieta, dir-li: el nadó no plora i tu sí, tu ets un nadó? Aquests comentaris només accentuen la rivalitat entre ells i faran que exageri les conductes.
– Transmetre’l no només amb paraules, sinó també amb actes, que el pare i la mare el volen molt. Dedicar-li temps en exclusiva: explicar-li un conte, aprofitar els moments en què el nadó dorm o no està menjant per jugar-hi.
– Tampoc és beneficiós per al nen exagerar els elogis, tractar de ser tan realistes i propers com es pugui. Com ja hem comentat, els nens ho noten tot; si l’elogiem en alguna cosa que sap que no fa del tot bé notarà l’exageració i, posteriorment, quan li exigim que rectifiqui no entendrà per què, ja que estàvem dient prèviament que ho feia tot genial. Fer veure el que fa genial i el que ha de millorar l’ajuda a tenir un autoconeixement correcte i així poder millorar.
– Descobrir junts quines són les emocions. Depenent de l’edat, es podrà mantenir o no una conversa amb ell sobre les emocions que experimenta. En el cas que sigui molt petit es pot realitzar a través de contes i cançons.
– Fer plans en conjunt, tota la família, per integrar com més aviat millor l’arribada del nou nadó a la vida ordinària de la família. Com més normalitzem la situació, més fàcil serà per al nen assumir el canvi.
– Que el germà gran li expliqui contes i li canti cançons al nadó: dir-li que al nadó li encanta escoltar-lo i s’ho passa molt bé amb ell. I a més a més explicar-li que com ell és més gran pot ensenyar-li moltes coses.
Molt ànim en aquesta gran tasca!
